Era Crida pera Libertat ei un espaci daurit d’entitats, collectius e persones que se prepause denonciar e arturar era repression politica der Estat espanhòu e vò hèr activitats e iniciatiues que permeten era desliurança des presi politics, eth retorn des membres deth Govèrn exiliat e eth supòrt a totes es persones de patz que patissen represalhes pes sues idèes e conviccions, damb era fèrma volontat de collaborar damb d’autes entitats e plataformes dera societat civiu en assolidatge des objectius qu’era poblacion catalana determine.

Des dera Crida pera Libertat afirmam coma principis compartidi eth decalòg següent:

1. Assumim era plea sobeiranetat deth pòble catalan e eth sòn dret a poder decidir, democraticaments, eth sòn futur coma pòble.

2. Mos comprometem que totes es nòstes accions se contunharàn d’inspirar enes principis e practiques dera non-violéncia.

3. Èm conscienti qu’era Catalonha d’aué ei diuèrsa, e avaloram aguesta diuersitat coma ua riquesa. Atau, assumim coma bens publics era coesion sociau, era democracia, es drets umans e es drets des pòbles e pr’amor d’açò les defenem.

4. Mos mostram preocupadi per arrepè ena libertat d’expression der Estat espanhòu qu’enes darrèri tempsi s’a concretat damb eth barrament de webs, registres es mejans de comunicacion, dubertura de correspondéncia, citacions a professors, jornalistes… Des der Estat se diboishe un relat oficiau degradant que, en lòc de debàter damb arguments, presente quina forma que sigue de protèsta coma violenta entà atau atemptar ara libertat d’informacion.

5. Denonciam es grèus deficits democratics que mantien caps sociaus e politics ena preson preventiua o en exili, damb dures acusacions de rebellion e sedicion que comportarien es penes maximales deth Còdi penau e que son claraments non aplicables en abséncia de violéncia. Tanben denonciam qu’a instància deth Govèrn espanhòu era creishenta judicializacion dera politica compòrte ua causa generau que manten casi dauridi a mès de 700 bailes/bailesses e cargues elegidi membres deth Govèrn legitim e ath sòn president e ara darrèra presidenta e membres dera mesa deth Parlament. Fin finau, qu’era repression se hè més intensa e que de mès en mès s’agranís a persones d’encastres mès diuèrsi.

6. Denonciam era intervencion progressiua des nòstes institucions enquiara aplicacion traumatica deth 155, que supausèc era dissolucion immediata deth Parlament e deth Govèrn de Catalonha, e qu’a comportat eth còp mès fòrt ath nòste autogovèrn dempús dera Dictadura.

7. Denonciam que, dempús des eleccions deth 21 de deseme de 2017, se sage d’empachar era activitat parlamentària de persones qu’an estat elegides pera ciutadania, çò que supause ua vulneracion de drets politics as deputats e deputades e atau coma dera ciutadania (dret actiu e passiu).

8. Denonciam era impunitat damb que grops fascistes e racistes amien a tèrme episòdis violenti, deth temps que se reprimissen, se judicializen e se punissen, es votzes critiques que s’opausen as abusi de poder.

9. Reclamam que se daurisque ua investigacion e se impausen responsabilitats pera repression policèra der 1 d’octobre contra era ciutadania que en actitud pacifica sonque volie exercir eth sòn dret a vòt.

10. Hem ua Crida pera Libertat ar encastre estatau e internacionau pr’amor que se configure un hilat d’observaires permanents que velhe pera defensa des drets umans des persones empresoades o encausades e pr’amor que plan lèu se recupère era libertat, era democracia, era sobeiranetat des nòstes institucions e toti es pilars fonamentaus des nòsti drets coma pòble.

Es jos-signants mos declaram comprometudi a participar ena Crida pera Libertat en prepauses, accions e iniciatiues non violentes enquia veir respectades es nòstes libertats individuaus e collectives.

24 de hereuèr de 2018